VIVER D'EMPRESES A BADALONA
Sumari
El present treball
tracta d’establir els eixos bàsics sobre el que desenvolupar un projecte de
creació d’un espai per generar empreses a la Ciutat de Badalona.
Aquest Espai es
concreta, en unificar tots els serveis de desenvolupament econòmic que presta
l’Ajuntament de Badalona, i crear el Viver d’empres i dotar-ho de tots el
serveis i complementar-ho amb un espai formatiu.
El projecte vol
aprofitar tots els recursos disponibles i al menor cost possible.
Summary
This work is to
establish the basic pillars on which to develop a project to create a space to
generate business in the City of Badalona
This area
focuses on unifying all economic development services offered by the City of Badalona, Incubator and
create and use it to provide all services and supplementing it with a training
area.
The project
aims to take advantage of all available resources and at the lowest cost
possible.
Introducció
El present treball
tracta d’establir els eixos bàsics sobre el que desenvolupar un projecte de
creació d’un espai per generar empreses a la Ciutat de Badalona.
Aquest espai
hauria de comptar amb tots els aspectes possibles per aconseguir els seus objectius.
Un viver d’empreses, un espai de coworking, una incubadora i una entitat acceleradora
de projectes, més els serveis necessaris.
Hi ha dues
definicions que em semblem importants. Primera, la Direcció de la Política
Regional de la Comissió de les comunitats europees (DG XVI) descriu vivers com a
organismes públiques i privades que posen en lloc i oferir, en una zona que
presenta un potencial empresarial suficient, una completa xarxa integrada i
serveis excel·lents per a les petites i mitjanes empreses per tal de crear i desenvolupar activitats independents de innovadors.
Segona, La National Business Incubation Association (NBIA, 2002) defineix una incubadora d’empreses, com una eina de desenvolupament econòmic dissenyada
per accelerar el creixement i l’èxit de les companyies emprenedores a través
d’un arsenal de
recursos i serveis d’ajuda a l’empresa. El seu objectiu principal és que les
empreses deixin el programa i siguin independents i financerament rendibles.
Joseph L. Mancuso
de Batavia, Nueva York va fundar la primera incubadora, fa més de quaranta anys,
sobre un espai buit de 93.000m2 en 1959, on existia abans una empresa que va
tancar, el Batavia Industrial Center. http://www.batavianewyork.com/
Encara que el més
conegut i sens dubte el de major exit es el Stanford Research Park, creat per
la Universitat de Stanford (Califòrnia), a partir d’un parc industrial fundant
a 1951, i que molts consideran el màxim responsable del neixement de Silicon Valley. http://www.stanfordresearchpark.com/
El model
representat pel Stanford Research Park, es de llarg el més replicat. Evidentment adaptat a cada
circumstància, de forma general en aquest model apareixen, un centre
d’investigació, un centre tecnològic i/o un centre de transferència
tecnològica, assessorament, capital risc, i espais adaptats a baix preu, etc.
I. Que hi ha
d’incloure, l’espai de creació d’empreses. El viver
El projecte
consisteix en la creació d’una bombolla creativa, on es pugui anar més enllà
d’un pur espai físic, s’ha de crear també un espai emocional i a la vegada
tècnic per poder donar empenta a la creació d’empreses.
El espai físic es
evidentment molt important, i tant per fora com per dintre, ha de ser un entorn
agradable. Aquest lloc haurà d’incloure tots els espais, dintre del mateix
edifici o de varis a la mateixa zona, i a més, contenir els espais educatius,
tant els de formació específica, com als de formació bàsica. El factor
emocional consistiria en la generació de la cultura empresarial necessària per vertebrar els projectes.
El Viver
Incubadora, ha de tenir obligatòriament una sèrie de normes i funcions bàsiques,
a) El programa
d’incubació ha de proporcionar assistència comercial a les empreses en la seva
fase inicial.
b) Ha de comptar
amb personal que ofereixi assessorament a les empreses.
c) Les empreses
allotjades podran romandre en el programa dos o tres anys.
d) Donar suport
noves iniciatives empresarials a través de l’oferta d’instal·lacions i
consultoria
especialitzada.
e) Enfortir la
capacitat emprenedora creant un ambient adequat per al desenvolupament
empresarial.
f) Fomentar la
consolidació de noves empreses minimitzant els costos a l'inici de l’activitat.
g) Augmentar la
taxa de supervivència de les empreses durant els seus primers anys de vida.
h) Contribuir a la
generació d’ocupació tant de naturalesa assalariada com a mitjançant l’autocupació.
La tipologia seria
la següent,
a) Segons el
sector a què es dirigeixin i els serveis que presti el viver,
Incubadora clàssica
o generals. Allotjament de petites i mitjanes empreses, dotant-les de la infraestructura
bàsica per al seu desenvolupament en l'inici de la seva activitat.
Viver industrial.
Contribueixen al desenvolupament econòmic local a través de la creació de
petites indústries.
Incubadora
tecnològica. i en ajuda a les Empreses de Base Tecnològica (EBT) i com a
complement de l’activitat general.
b) Segons les
fonts de finançament que sustenten a la incubadora,
Incubadora pública.
Estarà sufragada per les administracions públiques o entitats mediadores que
reben fons directament per a la gestió del centre. Al costat dels equipaments
físics també se sol disposar de serveis d’informació i assessorament als
emprenedors i es caracteritzen principalment per la gratuïtat els serveis que presten,
encara que en ocasions s’estableixen preus polítics per al pagament de algun
servei. No es descarta col·laboracions privades, sigui empresarial o d’entitats
empresarials, com podria ser la Càmara.
c) Per la seva
estructura operativa,
Incubadora tutora,
control en el desenvolupament de l’empresa, sense entrar directament en el
capital, fet que la convertiria, si es dones el cas, en incubadora
participativa, aquesta tutoria duraria com a màxim tres anys.
d) Pels serveis
concrets a donar.
1) Serveis logístics i administratius, naus i
oficines, Instal·lacions per a reunions i espais comuns, Serveis de
fotocopiadora, fax, escàner, Internet, etc.
2) Consultoria empresarial, assessorament
sobre la millor forma jurídica per a constituir
la nova entitat.
3) Informació sobre ajuts i subvencions,
Orientació contínua.
4) Formació empresarial, Accions formatives
per als incubats, Formació contínua per a tots els treballadors.
5) Espai
coworking
Espai de Formació
L’espai de
formació, deuria de estar gestionat fe forma mixta per diverses entitats
públiques i si pot ser privades, tenint sempre en compte que les competències
de formació professional son de la Generalitat, i a més tenim les Universitats.
També les entitats intermèdies com la Diputació i Area Metropolitana podríem
participar. Així com diferents entitats privades, fundacions, etc., que ja
treballen a al ciutat. Per tot això es recomana la creació d’un Consell
Assessor que orientarà en el procés formatiu.
e)Aspectes de
l’espai de formació
1.El què,
La formació hauria
de ser plenament flexible, i tindria un ventall formatiu que aniria des de la
formació professional de tercer cicle a la formació universitària de grau i màster,
tan reglada com de formació complementaria o d’actualitzacions.
S’ha de tenir que
la formació bàsica no reglada, i els cursets que actualment són competència de
l’IMPO, es continuarà fent en l’espai assignat a aquest organisme.
La formació aniria
a càrrec dels mateixos Centres de formació professional de la ciutat o ciutats
veïnes i de les Universitats, tant públiques com privades.
L’orientació de la
formació la marcarà el Consell Assessor, que indicaria les prioritats del Centre
Tecnològic en funció de l’evolució de les necessitats tècniques i econòmiques.
Actualment es podríem definir les següents prioritats, segons el “Future Industry
Congress”.
Robòtica autònoma
e industrial, Sensorizatció, Ciberseguretat, Big-data i gestió de Núvol, Impressió 3D, Nous Materials, Virtualització,
Economia Circular, Biotecnologia y Fotònica.
2.El quan
Els espais
formatius, estaran gestionats per un comitè encarregat de l’assignació
d’espais, a les Institucions demandants. Aquest Comitè tindrà en compte,
mitjançant un sistema de puntuació, la sinergia amb el Viver, la creació de
treball i la generació de valor afegit.
II. Quin entorn
tindria aquest projecte.
a) Dades
Hi ha varis
entorns, el local, la Ciutat de Badalona, el Comarcal el Barcelonès, el
metropolità, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i el Nacional, Catalunya, i a
més en de comptar també l’entorns superiors com l’espanyol i el de l’Unió
Europea.
Les dades que ens
interessem sobre l’entorn Local, Comarcal i Nacional, son les que fan
referència a i a l’estructura de població, nivell de formació, PIB per càpita i
l’ocupació.
|
Població
|
Badalona
|
Barcelonès
|
Catalunya
|
||||||||
|
Espanyola
|
189.441
|
88%
|
1.867.082
|
83,62%
|
6.499.198
|
86,40%
|
|||||
|
Extranjera
|
26.193
|
12%
|
365.751
|
16,38%
|
1.023.398
|
13,60%
|
|||||
|
Total
|
215.634
|
100%
|
2.232.833
|
100%
|
7.522.596
|
100%
|
|||||
|
Font, IDESCAT Padró Continuo 2016
|
|
|
|
|
|||||||
|
Població
|
Badalona
|
Barcelonès
|
Catalunya
|
|||
|
Per grups d’edat, laboral
|
|
|
|
|
|
|
|
De
|
34.228
|
16%
|
297.038
|
13%
|
1.180.054
|
16%
|
|
De
|
142.616
|
66%
|
1.467.518
|
66%
|
4.963.265
|
66%
|
|
De
|
33.620
|
16%
|
389.061
|
17%
|
1.158.651
|
15%
|
|
De més 85 anys
|
5.170
|
2%
|
79.216
|
4%
|
220.626
|
3%
|
|
Total
|
215.634
|
100%
|
2.232.833
|
100%
|
7.522.596
|
84%
|
|
Font, IDESCAT
Padró Continuo 2016
|
|
|
|
|
|
|
|
Població
|
Badalona
|
Barcelonès
|
Catalunya
|
|||
|
Més de 16 anys. Nivell d’instrucció 2011
|
|
|
|
|||
|
Sin titulació
|
24.576
|
14%
|
180.541
|
9%
|
623.324
|
10%
|
|
Primària
|
28.981
|
16%
|
247.905
|
13%
|
837.313
|
13%
|
|
Secundaria
|
104.706
|
58%
|
976.833
|
51%
|
3.498.064
|
56%
|
|
Universitat
|
23.427
|
13%
|
511.866
|
27%
|
1.264.747
|
20%
|
|
Total
|
181.691
|
100%
|
1.917.145
|
100%
|
6.223.448
|
100%
|
|
Font IDESCAT Cens Població i habitatge 2011
|
|
|
|
|||
|
PIB per càpita 2014, base 2010
|
|
|
|
|
|
Badalona
|
Barcelonès
|
Catalunya
|
|
PIB per càpita (miler d’euros)
|
17,3
|
34,5
|
27,8
|
|
PIB per càpita Catalunya=100
|
62,1
|
123,9
|
100
|
|
Font, IDESCAT
|
|
|
|
|
Població. Treball 2011
|
Badalo.
|
|
Barcelon.
|
|
Catalunya
|
|
|
Població ocupada
|
83.360
|
70,04%
|
918.933
|
75,99%
|
3.033.916
|
74,25%
|
|
Població no ocupada
|
35.650
|
29,96%
|
290.343
|
24,01%
|
1.052.138
|
25,75%
|
|
Població activa
|
119.010
|
|
1.209.276
|
|
4.086.055
|
|
|
Població inactiva
|
99.602
|
|
1.020.346
|
|
3.386.882
|
|
|
Població més 16 anys
|
181.691
|
|
1.917.145
|
|
6.223.448
|
|
|
Font, IDESCAT INE
|
|
|
|
|
|
|
|
Badalona emprenedors
|
Població de
|
Emprenedors potencials
|
Número d’empreses
|
|
|
140.998
|
9.137
|
12.633
|
|
Font, Diputació
Barcelona, Enquesta GEM 2016
|
|
||
b) Anàlisis de
dades
De les dades
exposades en e l’apartat anterior es pot extreure el següent,
Primer. El
percentatge de població estrangera en Badalona està per sota tant del
Barcelonès com del de Catalunya, dada que desmenteix l’idea que es té sobre la
ciutat.
Segon.
L’estructura de població, la seva piràmide, es casi igual al del conjunt de
Catalunya.
Tercer. Hi ha un
problema de fracàs escolar molt per sobre del conjunt de Catalunya.
Quart. Que el
nivell d’estudis important a la ciutat, és el de secundaria, ESO, Batxillerat i
Formació Professional, i que el salt fins als estudis superiors, es molt petit
si el comparem amb els del Barcelonès i Catalunya.
Es precisament en
aquest nivell d’estudis on tant el Viver d’empreses com el Centre Tecnològic deuríem
d’incidir, la tipologia dels dos centres estarien condicionats per aquesta
realitat de la ciutat.
El número
d’emprenedors potencials, o sigui les persones que tenen l’intenció de crear
una empresa en els propers tres anys, es una dada rellevant i segons l’enquesta
GEM puja en Badalona a 9.137 persones.
III. Quantificació
de la proposta. Concreció de la proposta.
a) L’espai Viver,
Incubadora, i Coworking
Actualment
l’Ajuntament de Badalona disposa del Badalona Centre Internacional de Negocis
(BCIN), ubicat en un edifici on tenen oficines moltes empreses i que compten amb serveis comuns, incloïen un
auditori. L’edifici està gestionat per l’empresa pública local REBASA.
Aquest edifici té 5.069 m2 i es va acabar de
construir l’any 1994, sobre una parcel·la 15.330 m2 , es de fet la
primera fase d’un projecte més ambiciós. Actualment en aquest edifici hi ha
destinats tres oficines, al voltant de 45m2, per Viver d’empreses a un preu
reduït de 277€ mensual per unitat, i que inclou assessorament i serveis comuns,
evidentment es un espai insuficient.
El projecte de
Viver creatiu estaria dintre dels nous edificis construïts
en l’ampliació de l’edifici BCIN, separats o units a l’edifici actual, però
sempre dintre de la mateixa parcel·la.
L’Ajuntament de
Badalona té un organisme autònom, l’Institut Municipal de Promoció de
l’Ocupació (IMPO), aquest servei desenvolupa programes de formació i
assessorament, i ocupa un edifici de 1.440 m2 en un barri de Badalona. El trasllat
de la seu de l’IMPO al nou edifici alliberaria aquest espai com a seu d’un
centre cívic o biblioteca, per comparar i fer-nos una idea, el centre cívic de
Torre Mena, té una superfície de 1.286m2.
La suma dels dos
edificis, actualment ocupats, pels serveis de promoció i desenvolupament
econòmic, es de 6.509 m2 ,
el servei central municipal depenent directament de l’Ajuntament ocupa un espai
aproximat d’uns 500m2.
Si agafen de
referència la construcció d’un hipotètic edifici de 4.500 m2 , on es pot
encabir unes 500 persones en format oficina i sense maquinaria; tindríem un
sobrant (descomptant l’espai assignat a l’IMPO), de 3.060 m2 per ubicar un
espai de viver d’empreses en format oficina, s’ha de tenir en compte que aquest
edifici està dintre d’un polígon industrial modern, el de les Guixeres, on hi
han moltes naus disponibles, molt important si tenim en compte les necessitats
de moltes activitats econòmiques. Incloem dintre del viver l‘espai coworking i
el de les entitats finançadores, capital risc, etc.
Per conèixer la
demanda d’aquests espais, podem mirar per exemple a Barcelona, i en concret l’edifici
Pier01 Tech City, inaugurat al
juliol de l’any 2016, que té 10.000m2, i on s’ubiquen 1.000 persones i 80
entitats privades i públiques, i que en el dia d’avui està plenament ocupat, tant
que estudia una ampliació de 13.000m2 més.
c) Recursos
econòmics, materials i humans.
Un edifici 4.500 m2 , preparat com a
edifici intel·ligent i preparat per allotjar empreses, té un cost de 5 milions
d’euros, segons dades de l’associació TIC Anoia, que està tramitant la
construcció d’un edifici d’aquestes característiques en Igualada, per ubicar la
seu de la majoria de les seves empreses associades. http://www.ticanoia.cat/
La gestió d’aquest
nou espai de 3.060m2 no hauria de comportar un increment de la plantilla, ja
que, al unificar-se els espais BCIN - IMPO, es produeixen també moltes
sinergies i s’eviten possibles activitats solapades dels dos organismes, en
conseqüència haurien recursos humans suficients, i no caldrà en principi un
augment de la plantilla.
c) L’edifici de
Formació o Centre Tecnològic. Característiques generals,
El espai de
formació estaria ubicat en el mateix compleix d’edificis, dintre de la mateixa
parcel·la, en principi i no es indispensable, si es respectés el projecte
original seria de la mateixa mida que l’edifici del Viver o sigui 4.500m2.
Les
característiques deurien de tenir en compte l’ús concret que tindrà l’edifici i
en conseqüència les diferents tipologies, espais de pràctiques, laboratoris,
aules, etc.
e) Cost de
l’operació, hem vist que la construcció dels dos edificis, puja a 5 milions de
euros per edifici, o sigui un total de 10 milions, el model més lògic seria que
es construeixen a la vegada i pel mateix operador, on l’Ajuntament abonaria la
meitat i la resta serien subvencions de altres organismes, com la Generalitat,
Diputació Area Metropolitana, etc.
En el procés de
finançar l’operació, s’ha de tenir en compte que l’Ajuntament de Badalona té
molts edificis i solars en desús, alguns d’aquets actius es podrien col·locar
en el mercat per poder cobrir l’operació, i això evidentment suposaria (ja que
els nous edificis també serien propietat de l’Ajuntament de Badalona) el
manteniment de l’estructura patrimonial. Una inversió a cost zero, simplement
amb un intercanvi d’actius; d’actius en desús a actius en ús.
f)
Infraestructures complementaries
Les
infraestructures complementaries serien poques, el Viver – Incubadora
s’ubicaria dintre del recinte del BCIN, inserit en el polígon de les Guixeres,
just sobre l’autopista, C32 i a poca distancia de la pota nord de les Rondes,
B-20, amb carres amplis i adaptats a les necessitats d’un polígon industrial
típic.
No obstant i per
millorar, i sense ser indispensable, es podria fer una entrada i una sortida
directes de l’autopista al polígon, així com la millora de les infraestructures
de telecomunicacions.
g) Agents
participants.
A més de
l’Ajuntament de Badalona i les seves Institucions, els centres de Formació
Professional i les Universitats, a més de les Institucions Públiques i Privades
que aportin finançament. Els Consells d’assessorament es nodririen d’aquest
organismes.
h) Convenis de
col·laboració amb privats
Els Convenis de
col·laboració deurien de prioritzar les entitats empresarials, formatives i
finançadores Patronals, Gremis, Fundacions, Universitats Privades, capital
risc, bancs etc.
i) Convenis de
col·laboració amb entitats públiques
Els convenis de
col·laboració amb entitats públiques deurien d’anar en la línia d’implicar en
el projecte al màxim número d’entitats públiques, amb la mateixa priorització
que en definit per les privades.
IV. Calendari
d’actuacions
Temporalització
d’activitats.
a) Abans, el
treball previ
La construcció
d’un espai del coneixement i de creació d’empreses, es un procés que implica
una fase prèvia molt important. De com es pugui resoldre aquesta fase depèn en
bona mesura l’èxit del projecte.
La pròpia
Institució promotora, es aquest cas l’Ajuntament de Badalona ha de tenir molt
clar el projecte; que s’hauria de consensuar política i socialment, dintre d’un
pacte de ciutat, com a instrument central d’un procés de regeneració econòmica.
Els sindicats i patronals locals van presentar un manifest el 16 de juny de
l’any 2016 on es reclamava, una vegada més, que es dediquessin més esforços de
desenvolupament. http://www.elpuntavui.cat/economia/article/18-economia/977499-front-comu-a-badalona-per-a-la-reactivacio-economica.html
Després s’ha de
fer un treball dur per aconseguir la participació de les entitats públiques i
privades que podrien col·laborar en finançar el Projecte.
b) Durant, la
construcció de l’espai.
Aquest procés pot
durar entre 1 i 2 anys, però es clau, ja que, es el temps que s’ha d’aprofitar
per perfilar els equips, signar els convenis i tenir tot a punt per començar a
operar.
c) Després, farà
falta, almenys, dos anys per operar al 100%, pot ser menys, tot dependrà del
treball fet en les fases prèvies. Les persones que estiguin davant d’aquest
projecte deurien de ser molt creatives.
d) Cronograma,
esquema
|
Fases/mesos
|
|
1
|
2
|
…….
|
N
|
|
Fase1
|
|
|
|
|
|
|
|
Activitat 1
|
Reunió A
|
|
|
|
|
|
….
|
|
Reunió B
|
|
|
|
|
Activitat N
|
|
|
|
Reunió Z
|
|
Fase2
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Fase3
|
|
|
|
|
|
V. Avaluació.
a)
Eines d’avaluació del projecte.
1) Internes,
variables de creixement interns. Índexs de creació de llocs de treball,
directes e indirectes i de valor afegit, s’ha de tenir en compte que es comença
a comptar des de els primers sous fins a tres mesos i entre tres mesos i 42
mesos, i finalment es considera empresa consolidada a partir de 42 mesos,
tindríem el següent quadre.
menos de 3
mesos de 4 a 42 mesos més de 42 mesos
Número d’empreses
Llocs de treball
Valor afegit
2) Externes,
variació en la creació d’empreses, nivell d’atur, millora nivell formatiu, etc.
b) DAFO
|
FORTALESES INTERNES
|
DEBILITATS INTERNES
|
|
Capacitats fonamentals en activitats clau
|
No hi ha una direcció estratègica clara a la ciutat
|
|
Habilitats i recursos tecnològics mitjans
|
Dificultat de emprendre la
estratègica
|
|
Experiència en gestió de Vivers
|
Falta habilitats estratègiques a la ciutat
|
|
Experiència en Desenvolupament Econòmic
|
Endarreriment en Investigació i Desenvolupament
|
|
Propietat de l’espai.
|
Falta de Centres Universitaris
|
|
Millor capacitat de fabricació
|
Falta de persones amb formació superior a la Ciutat
|
|
Avantatges en costos
|
Excés de problemes operatius interns a l’Ajuntament
|
|
Accés a les economies d’escala
|
Instal·lacions obsoletes
|
|
Habilitats per a la innovació de productes
|
Manca d’experiència i de talent gerencial
|
|
Bona imatge entre els proveïdors i consumidors
|
Altres.
|
|
Flexibilitat organitzativa
|
|
|
Integració horitzontal
|
AMENACES EXTERNES
|
|
Altres.
|
Entrada de nous Vivers en l’entorn Metropolità
|
|
|
Canvis adversos en polítiques econòmiques d’altres països
|
|
OPORTUNITATS EXTERNES
|
Canvis demogràfics adversos
|
|
Entrar a nous mercats o segments
|
Capacitat centrifuga de la Ciutat de Barcelona
|
|
Atendre grups addicionals de clients
|
Altres.
|
|
Complaença entre les empreses rivals
|
|
|
Capacitat centrípeta de la Ciutat de Barcelona
|
|
|
Altres.
|
|
No hay comentarios:
Publicar un comentario